VALÈNCIA
SOTA LA LLUNA
La lluna és més llum aquesta
nit.
Rellisca façanes emmudides,
finestres cegues,
carrers cansats.
Els teus carrers.
Solitaris i humits com la pell ferida del record.
 |
| enllaç |
finestres cegues,
carrers cansats.
Els teus carrers.
Solitaris i humits com la pell ferida del record.
On la rosa i la veu cridant campanes?
Ara no pots amagar-te darrere de cap torre
ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.
ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.
Amb les mans tallades i el cap entre els genolls
beus amb avidesa la sang dels fills que et puden
i t’han fet el ventre ample de traïcions i taronges
podrides entre els dits del ponent i la derrota.
beus amb avidesa la sang dels fills que et puden
i t’han fet el ventre ample de traïcions i taronges
podrides entre els dits del ponent i la derrota.
Blanca entre el fem t’alces ben segura
sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.
sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.
Verds enllà, no sents?, sonen petjades.
Has tancat prou fort totes les portes?
Marc Granell.
Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València, i no n'acabà cap de les dues. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conèixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979). És traductor d'Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l'espanyol, entre altres; és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra[1] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d'una poesia metafísica que canta l'exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L'illa amb llunes). És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges.[2][3] Un nebot seu és el dissenyador Marc Granell, i un altre és el futbolista Adrià Granell.
Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València, i no n'acabà cap de les dues. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conèixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979). És traductor d'Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l'espanyol, entre altres; és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra[1] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d'una poesia metafísica que canta l'exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L'illa amb llunes). És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges.[2][3] Un nebot seu és el dissenyador Marc Granell, i un altre és el futbolista Adrià Granell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada