Manel Marí
Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell,
de suor, d'humitat i cafetera,
del davantal sollat de la cambrera,
de l'oli de fregir, vescós i vell,
de la pudor d'orins com un coltell
que fibla encara el dens de l'atmosfera,
del rostre de derrotes i l'espera
de deixar-se en el got la por, la pell...,
d'un borratxo cantant-se a si mateix,
d'un decadent de somni improvisat,
de l'alcohol que els empeny i els agermana,
del brut en fotogrames que fa el greix,
d'un ambient endogàmic i tancat
Biografia
Ell ho va deixar escrit en vers:''Només entre el
soroll trobo l'eternitat greu silenci''. A Manel Marí hi havia que buscar-lí en el bar. En les tavernes. Alla entre el clinclineig dels gots, el el soroll de les conversacions, el fum del tabac quan encara és permitia fumar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada