LES PATATES FREGIDES. Ni eixutes ni humides són bones les bones patates fregides. Rosses per fora, i per dins, flonges com el pa calent, satisfan el paladar més exigent. Un pot menjar-se les soles, però acompanyen molt bé els plats de carn més diversos quan ens convé. Ni eixutes ni humides, són bones les bones patates fregides
Dins de colors i papaers
dormen ben embolicats
uns dolços fins i ensucrats.
I aquells que són llaminers,
sense tenir cap mania
i amb gust curull d' alegria
els endrapen a grapats.
OUS FERRATS
Quan es couen, quins esclats, els ous ferrats, fins i tot, si no es vigila, poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits, ben presentats, els ous ferrats, se'ls mengen sense ganyotes fins i tot els desganats.
I
res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,
me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant . A: Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora, València: Eliseu Climent, 1974, 215.
poema de Miquel Martí i Pol extret del llibre Bon profit! (1999)
Arriba l’hora del pati,
i l’estómac fa RAU-RAU,
dins de la meva cartera
(a la butxaca primera)
tinc l’entrepà a punt.
De què l’haurà fet la mare
(o avui me l’ha fet el pare?).
De llonganissa?
De fuet?
De formatge?
Ben tendret!
amb crostó
o amb un panet
(m’agrada també el llonguet).
Avui és ben diferent;
hi ha posat melmelada
farcint un pa de baguet.
dijous, 16 de març del 2017
Estimades reines magues aquest any m'agradaria que hem portareu a Madrid una moto d'aigua perque allí son súper necesaries,ja que Madrid te una de les millors platges del món.La cala de la reina Isabel la catolíca.També m'agradaria que hem portareu un Bugatti(súper necesaries per a la vida cuotidiana).En Madrid si no portes un Bugatti ets un pobre,ja que ara amb la nova presidenta del govern de 2047,Espanya es la potencia mundial.Com ara tinc 43 anys m'agradaria que li portareu al meu pare un coixí relaxant(dels de gel)però dels grans.
Per a la meua mare demane una playstation 4 pro (de les bones ), amb el call of duty, el assasins creed, el battlefield ...Per a la meua germana demane unes coses de pintar (un cavallet, un llençol, unes pintures acríliques, uns pinçells...) Com em he portat bé crec que tot el que he demanat, ens el van a portar. Perquè les reines magues encara no m'han donat disgustos confíe en vosaltres.
Un any més s'apropa el moment de l'any que molts esperem, la vostra arribada.
Jo no sabia què demanar-vos però pensant i pensant he recordat com d'important és per a mi l'amistat.
Jo pense que és necessari tindre al teu costat gent que t'estime, t'ajude i amb qui divertir-se . Més enllà de la família una bona amistat és un gran tresor. Per això , us demane uns quants amics i amigues. Però, això sí, amics de veritat en qui puga confiar i no em traicionen .
També vull que porteu la salut i felicitat per a mi i la meua família perquè per a poder viure bé és necessari una bona salut . No m'oblide d'altres i com que veig en la tele que hi ha moltes guerres podríeu fer un acte màgic i acabar per sempre amb elles .
Ah! i un altra cosa molt important, igualtat per a les dones i acabar per sempre amb la violència de gènere.
Estimades regines magues:
Enguany no vos vaig a escriure una carta
qualsevol. No us esglaieu, que m'he portat molt bé, però els regals
no els demane per a mi, sinó per a tots els xiquets del món. Enguany jo vull que tots i totes tinguen un regal per Nadal , ja que moltes
voltes la cosa no és justa perquè els xiquets més rics tenen molts
regals i els més pobres a potser es queden sense.
Ah! se m'oblidava! també vull que vosatres, sí, vosaltres tres, us prengau
un descans ja que al final sempre acabeu anant de cul repartint
regals per allí i per allà.
Quan acabeu de repartir-los, el que vull que feu és que us aseieu en
el vostre sofà i us prengau una tassa de xocolata calenteta que vos
ho mereixeu, de veritat.