Recepta de pastís de galeta de la iaia

RECEPTA
PASTÍS DE GALETES DE LA IAIA

Temps de preparació: 30 minuts aprox.

Ingredients per a: depenent d’on faces el pastís

Ingredients

• 450 ml de llet
• 6 cullerades de xocolata en pols
• 3 ó 4 paquets de galetes
• 1 bol de llet

Tarta de Oreo

Ingredients: 

24 galetes d'Oreo

8 làmines de gelatina

500ml de nata

100gr de mantega

1 got de llet

1/2 got de sucre

400gr de formatge philadelphia

Elaboració;

1º Agafem el paquet de galetes Oreo i distribuïm les galetes de la crema.

2ºMaxaquen les galetes, fins que queden ben fines, però no molt.

3ºEscalfem la mantega fins que es fonga.

4ºLa mesclem amb la massa fina de galetes, i removem fins que totes les galetes tinguen mantega.

5º Agafem un motle; passem la mescla al motle i repartim uniformement per tota la base, fent una miqueta de pressio perque quede ben compacta.

6º En una cassola afegim el 500 ml de nata i la calfem (quan estiga calenta, pero no bulla), afegim el 1/2 got de sucre i removem. Fins que estiga groguenc.

7ºAgafem un bol on posem llet freda, agregem les 8 llamines de gelatina 2 o 3 minuts de espera fins que es desfasem.

8ºQuan les làmines estiguen dissoltes les afegim a la cassola i removem, fins que la gelatina desaparega.

9ºAgafem el formatge philadelphia el posem dins de la cassola i removem.

10ºQuan estiga sense trossets de formatge, tirem en el motle lo que hem fet i el posem dins del frigorífic, durant 2 o 3 hores va agafan forma.

11ºQuan estiga llista li pots decorar com tu vulgues.

Sortt!!!!!

Recepta coca de llimonà

     RECEPTA COCA DE LLIMONÀ:

Ingredients:

-3 ous.
-3 paquets de gasificnts.
-La raspadura d'una llima.
-Un potet i mig d'oli.
-3 potets de llet.
-375gr de farina.
-375 gr de sucre.

 

Preparació:

Primer, precalentem el forn a 200 graus.
Després, començem per fer la ralladura d'una llima.
Quan tingam aixó, fiquem la farina, el sure, els ous i 3 paqueets del gasificant de color blanc i removem.
Després agafem la llet, l'oli, la raspadura d'una llima i els tres paquets que queden de gasificant morat. Removem fins que no queden grumos.
Fiquem la massa de la coca en un recipient i la fiquem al forn, ja precalentat a 180 graus.
I en uns 45 minuts més o menys, ja estará la coca de llimonà!

Llegenda de Sant Jordi

LLEGENDA DE SANT JORDI

- Fa 3 setmanes al Poble de Montblanc hi havia un drac a la cova d'una muntanya, tot el poble estava acollonit del drac perquè estava destruïnt tot el que hi havia a la muntanya. Un dia la princesa  va enviar a un príncep a què es "carregara" al drac; el príncep anava amb una espasa per a matar-lo, però al mínim primer moviment que va fer príncep el drac el va agafar amb les seus mans gegants i se'l va engullir d'una sense mastegar-lo. Com que el drac li va agradar la carn humana va començar a arrassar tot el poble; case, arbres, pous i persones al cvap d'una setmana va acabar de destruir el poble. Com que era un poble solitari ningú s'avia adonat. Amb el poble cremat el drac se'n va anar, i però no pensen que estava satisfet! 

Ara anava a per València...

Quan el drac anava per la ronda nord la policía local va intentar frenar-lo però no van poder. Fins que van arribar uns  xics joves els quals van derrotar al drac amb la seva intel·ligència i força. Aquests xics s'anomenaven Hugo i Diego.

I per fí van poder derrotar al drac.

Sant Jordi modern

Llegenda actual

No feia tant de temps, que en un poble del Montblanc, on la pobresa manava, va caure un drac.

El drac estava disposat a acabar amb aquell poble, però hi havia una donzella, que era de les més llestes del poble, de fte, era l'única que havia estudiat.

Un dia arribà un xic guapot amb una espassa molt llarga, aquest home va dir al poble que ell mataria al drac, però la donzella sabia que si aquell home s'enfrontava al drac no duraria ni 2 minuts viu. El cavaller no va fer cas i va anar a pel drac. 
Com la donzella va predir, el caballer no va durar ni 2 minuts; i va ser un bon berenar per al drac.

La doncella, ella llesta, va manar a son pare que enviaren al drac a una cova on no li arribara la llum i no tinguera res per a menjar, o menys encara per a veure. El drac, quasi deshidratat va eixir de la cova desprès de passar dos dies allà tancat, per a menjar el que fóra.

Va  divisar una rosa roja i va anar corrents a menjar-se-la, ja que estava desesperat per provar qualsevol cosa. A l'agafar-la, va caure mort amb la rosa a les mans.

Júlia Alcaraz López i Irene Beamud Gil

Redacció Wonder

  REDACCIÓ WONDER:

 

L’univers no deixa  cap dels seus ocells desamparats:

M’ha agradat aquesta frase perquè a mi em sembla que és una representació gràfica de la vida. 
També perquè et fa pensar hores i hores, si és de veres o no, però he arribat a la conclusió de qué al fí i 
a la cap té raó, encara que et passe coses roïnes, sempre vindran bones notícies. Sempre després d’un 
mal dia, una persona especial té el poder de convertir-ne el dia en un dels millors.

Moltes vegades no te n’adones de que eixa persona vital per als teus amics eres tu, i moltes vegades 
ajudes sense voler a un company o companya assoles amb un somnriure o una mirada d’agraïmemt.

Així que recorda sempre, quan tingues una mala experiència, envolta’t amb els teus amics que mai et 
fallen, amb la teua família que t’ajuda i que te volen, però sobretot, intenta millorar la vida dels demés 
perquè mai saps quan vas a ser tú l’ocell desamparat en l’univers.

                                                                                      Núria Jarén

                                                                              

Noticia Lucía Arenas

Lucía Arenas

Lucía Arenas Pastor va nàixer a Benigàmin, una població de la comunitat Valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida, al 1977 i és llicenciada en Químiques, docent i escriptora de literatura per a públic infantil i juvenil. Per l'obra “Els temps de Sara” va guanyar el 31é Premi Enric Valor de narrativa juvenil i el XXIé premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians.

L’altre dia va anar a l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet a donar-los als alumnes una xarrada i explicació del seu llibre. Els va dir que aquest llibre se l’ha fet especialment per a la seua cosina q justament està de pràctiques a aquest institut, perquè diu que a la seua cosina, Marta, no li solien agradar els llibres que li obligaven a llegir a l’escola aleshores, Lucía que li agradava escriure, va començar fent una pluja d’idees per a escriure un llibre.

Quan és reunia amb la seua família els demanava opinió i els deia que com podia continuar l’història i ella agafava un poquet de cada  membre de la família.

Ens conta que al principi, no tenia l’idea de fer un conte com aquest, la seua idea era fer un conte que tractara d’una xiqueta q pateix “acós” o “bulliying” a l’institut i al final acabà en altra cosa totalment diferent.

També ens parla de que ella cada nit li contava un conte als seus fills i que alguns els escrivia però mai havia publicat cap i tampoc s’imaginava guanyar cap premi per presentar-se a un concurs en el qual participava tanta gent.

Ara el llibre està repartit en moltes llibreries i molts alumnes gaudeixen d’ell.

La poesia de MArc Granell en ucraïnés

Поезія

Це вогонь, і сніг, це сум

І це плач, який викликає радість

це дає нам світло в темряві, в якій ми мешкали

Як старий звичай падших ангелів.

 

Це міст, і це річка, це пам'ять.

Щоб ви відкрили скибочки меду в рану

глибокі та грубі, що копають нам прірви

нерозчинний посередині вен.

 

Це море, і це шлях, це бажання

що створює; як Бог, мудрий майбутній ф'ючерс 

заснував інші світи, які стали можливими

Якщо співає сльози свічок і тане тіні.

 

Від: Марк Гранелл

 

Cançó de bressol per despertar consciències

Cançó de bressol per despertar consciències

La meua xiqueta és l'ama

de l'asfalt i del carrer.

No té pares ni té casa,

només fam i por i fred.

 

La meua xiqueta es passa

tot el dia en el taller,

treballant com una esclava

per als rics de l'Occident.

 

La meua xiqueta brama

fugint sota el sol roent

-morta d'espant i de gana-

d'una guerra que no entén.

 

La meua xiqueta xafa

jugant i sense voler

una mina que, amagada,

li sega de colp els peus.

 

La meua xiqueta clama

des de tots els continents

justícia que acabe amb tanta

misèria i tant de patiment. 

Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”

Dia del Llibre 2018

         23 d’abril, dia de Sant Jordi

Els alumnes i el professorat de l'IES Fransecs Ferrer 

I Guàrdia celebren el dia del llibre realitzant 

diferents activitats.

El passat 23 d’abril els i les alumnes del  Ferrer i Guàrdia van fer un concurs de

 poesia en valencià, treballs manuals, recitació de versos en castellà i per últim 

una activitat molt interessant anomenada,  Un món de poemes, en la qual es va llegir un poema 
de Marc Granell en diferents llengües com japonés, valencià, 

castellà, francés o àrab.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Marc Granell

 

També van realitzar diferents tallers: marca pàgines,  amb paper fer una rosa de color roig o un 
taller en anglés.

Les activitats van començar a les 11h 15' i van durar fins a les 15h 15' aproximadament.

A les dos per a concloure la recitació de poemes es van donar 

els premis de valencià i castellà, premi de narrativa, de poesia, 

videolit i al millor recitador de poesia.

En aquests premis participaven tots els cursos i es van entregar per cicles.

Manel Marí

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.

 Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic.

 Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València.

 A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta

 

La seua poètica destaca per uns versos vivaços, punxents i directes. L'obra No pas jo, Premi Mallorca de Poesia de 2005, el va consolidar com un dels autors joves més interessants de la poesia catalana.

 A El tàlem, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007, els versos recorden l'obra de Joan Vinyoli i Miquel Àngel Riera.

 El tema de l'obra és la solitud, la decepció, la deriva de qui no sap o no vol adaptar-se a un medi inacceptable. Els poemes impressionen per la duresa de les imatges i alhora per l'eficaç musicalitat dels versos.

 La intensitat i el nerviosisme de l'expressió tenen la capacitat de sotragar l'esperit del lector.



font:wikipedia

A poesía. Marc Granell

A POESÍA

É o fogo e é a neve, é a tristeza
e é o grito que desperta a alegría
e alumea as tebras en que habitabamos
coma un costume antigo de anxos caídos.

É a ponte e é o río, é a memoria
que entreabre fisuras de mel na ferida
fonda e incandescente que cava precipicios
insalvables ao mesmísimo centro das veas.

É o mar e é o sendeiro, é o desexo
que crea coma ningún deus futuros máis sabios
e erixe outros mundos que se fan posibles
cando o canto esgaza veos e derrete as sombras.

   
            Marc Granell

Marc Granell

Biografia 

Nascut a la ciutat de Valéncia en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, però no les va acabar.

 Als anys 90 va publicar diversos poemaris com Fira desolada (1991), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999) i Matèria d'ombra (1999). L'any 2000 va reunir tota la seua poesia en Poesia reunida. 1976-1999. El 2015 publicà a Bromera una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica; i l'any 2017 apareix la seua poesia reunida en el volum Poesia completa 1976-2016
.
 Marc Granell: Són quatre dècades d'escriptura en valencià. Vaig començar a escriure en valencià el 1976 i vaig també aprendre a parlar i a llegir al mateix temps. Enguany farà 50 anys que vaig escriure el primer poema. La primera etapa en castellà, com la resta de la meua generació, que fèiem tertúlies, escrivíem en castellà i després anaven canviant de llengua. El llibre arreplega aquests 40 anys d'escriptura i de publicació. Vaig guanyar el 76 el Premi Vicent Andrés Estellés, els Octubre. El 77 va eixir el llibre [Llarg camí llarg] y després quasi una vintena de llibres amb contingut original han aparegut que arreplega eixa poesia completa.

  

Sense nom de Manel Marí

Manel Marí 

Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell, 

de suor, d'humitat i cafetera, 

del davantal sollat de la cambrera, 

de l'oli de fregir, vescós i vell,

de la pudor d'orins com un coltell 

que fibla encara el dens de l'atmosfera, 

del rostre de derrotes i l'espera 

de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix, 

d'un decadent de somni improvisat, 

de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix, 

d'un ambient endogàmic i tancat 

i el testimoni d'un que s'hi encomana. 

  

Biografia

Ell ho va deixar escrit en vers:''Només entre el

soroll trobo l'eternitat greu silenci''. A Manel Marí hi havia que buscar-lí en el bar. En les tavernes. Alla entre el clinclineig dels gots, el el soroll de les conversacions, el fum del tabac quan encara és permitia fumar.

Sobre WONDER

"L’univers no deixa  cap dels seus ocells desamparats"

M’ha agradat aquesta frase perquè a mi em sembla que és una representació gràfica de la vida. 
També perquè et fa pensar hores i hores, si és de veres o no, però he arribat a la conclusió de 
qué al fi i a la cap té raó, encara que et passen coses roïnes, sempre vindran bones notícies. 
Sempre després d’un mal dia, una persona especial té el poder de convertir-ne el dia en un dels millors.

Moltes vegades no te n’adones que eixa persona vital per als teus amics eres tu, i moltes 
vegades ajudes sense voler a un company o companya assoles amb un somnriure o una mirada d’agraïmemt.

Així que recorda sempre, quan tingues una mala experiència, envolta’t amb els teus amics que 
mai et fallen, amb la teua família que t’ajuda i que te volen, però sobretot, intenta millorar la vida 
dels demés perquè mai saps quan vas a ser tú l’ocell desamparat en l’univers.

                                                                               Núria Jarén Tutusaus

Curt contra el bulling: JULIO

Titol: JULIO

 

PART TÈCNICA:

Idea original de Neus, Olga, Berta, Enrique i Héctor .
Camera: Olga i Neus.
Muntatge:  Neus (y Enrique)
Actors/Actrius: Neus, Olga, Berta, Enrique, Héctor i alumnes del CEIP Pare Català
Finalitat: Educativa

Ja no estàs

JA NO ESTÀS

Els teus ulls que em miren ja no estan,
les teues carícies les trobe a faltar.

La teua dolça veu ja no està,
els teus besos i abraços ja no tornaran.

L’olor del teu perfum ja no està,
el teu somriure sé que m’estranyarà.

Tu sencera ja no estàs,
i per molt que et busque no et podré trobar.

sabates i altres poemes

Begoña Mezquita Ramírez

 

Al paper traco els pocs signes 

 

Al paper traço els pocs signes

que conec: els noms de l'amor,

el de la mort.

A poc a poc compto les síl·labes

primeres. Dic casa, dic riu

i els seus secrets.

També amb compte apamo

el pas dels anys, les cendres,

que van ser rosa i misteri

i plenitud de vida.

Així acompleixo i celebro

amb poca traça els dies:

donar forma a la paraula és l'enigma.

           

 Begonya Mezquita Ramírez

Begoña Mezquita Ramírez

Begonya Mezquita va nàixer a Sagunt al 1968 ( 49-50 anys) és una poeta valenciana. És autora dels llibres “El perfecte somriure”, “Entre la distància exacta i la nit” “Signes de terra”, “Una illa” i “Parlen els ulls”. Col·labora en les revistes digitals La paraula nostra i Trapezi.

Arran de la publicació de Signes de terra, el poeta i crític literari Manuel Garcia i Grau entreveia "un registre poètic amarat d'un simbolisme existencial" que configurava "una veu alhora escèptica i fulgent" Ha estat antologada a Dotze poetes joves valencians i treballs seus han aparegut en diverses edicions col·lectives. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Manuel Rodríguez i Castelló, com A tres veus.