dijous, 26 d’abril de 2018

Llegenda de Sant Jordi



LLEGENDA DE SANT JORDI


- Fa 3 setmanes al Poble de Montblanc hi havia un drac a la cova d'una muntanya, tot el poble estava acollonit del drac perquè estava destruïnt tot el que hi havia a la muntanya. Un dia la princesa  va enviar a un príncep a què es "carregara" al drac; el príncep anava amb una espasa per a matar-lo, però al mínim primer moviment que va fer príncep el drac el va agafar amb les seus mans gegants i se'l va engullir d'una sense mastegar-lo. Com que el drac li va agradar la carn humana va començar a arrassar tot el poble; case, arbres, pous i persones al cvap d'una setmana va acabar de destruir el poble. Com que era un poble solitari ningú s'avia adonat. Amb el poble cremat el drac se'n va anar, i però no pensen que estava satisfet! 

Ara anava a per València...

Quan el drac anava per la ronda nord la policía local va intentar frenar-lo però no van poder. Fins que van arribar uns  xics joves els quals van derrotar al drac amb la seva intel·ligència i força. Aquests xics s'anomenaven Hugo i Diego.

I per fí van poder derrotar al drac.

Sant Jordi modern

Llegenda actual

No feia tant de temps, que en un poble del Montblanc, on la pobresa manava, va caure un drac.
El drac estava disposat a acabar amb aquell poble, però hi havia una donzella, que era de les més llestes del poble, de fte, era l'única que havia estudiat.
Un dia arribà un xic guapot amb una espassa molt llarga, aquest home va dir al poble que ell mataria al drac, però la donzella sabia que si aquell home s'enfrontava al drac no duraria ni 2 minuts viu. El cavaller no va fer cas i va anar a pel drac. 
Com la donzella va predir, el caballer no va durar ni 2 minuts; i va ser un bon berenar per al drac.
La doncella, ella llesta, va manar a son pare que enviaren al drac a una cova on no li arribara la llum i no tinguera res per a menjar, o menys encara per a veure. El drac, quasi deshidratat va eixir de la cova desprès de passar dos dies allà tancat, per a menjar el que fóra.
Va  divisar una rosa roja i va anar corrents a menjar-se-la, ja que estava desesperat per provar qualsevol cosa. A l'agafar-la, va caure mort amb la rosa a les mans.

Júlia Alcaraz López i Irene Beamud Gil

Redacció Wonder



  REDACCIÓ WONDER:

 




L’univers no deixa  cap dels seus ocells desamparats:

M’ha agradat aquesta frase perquè a mi em sembla que és una representació gràfica de la vida. 
També perquè et fa pensar hores i hores, si és de veres o no, però he arribat a la conclusió de qué al fí i 
a la cap té raó, encara que et passe coses roïnes, sempre vindran bones notícies. Sempre després d’un 
mal dia, una persona especial té el poder de convertir-ne el dia en un dels millors.

Moltes vegades no te n’adones de que eixa persona vital per als teus amics eres tu, i moltes vegades 
ajudes sense voler a un company o companya assoles amb un somnriure o una mirada d’agraïmemt.

Així que recorda sempre, quan tingues una mala experiència, envolta’t amb els teus amics que mai et 
fallen, amb la teua família que t’ajuda i que te volen, però sobretot, intenta millorar la vida dels demés 
perquè mai saps quan vas a ser tú l’ocell desamparat en l’univers.


                                                                                      Núria Jarén
Resultado de imagen de pajaros y aire                                                                               


Noticia Lucía Arenas

Lucía Arenas
Lucía Arenas Pastor va nàixer a Benigàmin, una població de la comunitat Valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida, al 1977 i és llicenciada en Químiques, docent i escriptora de literatura per a públic infantil i juvenil. Per l'obra “Els temps de Sara” va guanyar el 31é Premi Enric Valor de narrativa juvenil i el XXIé premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians.
L’altre dia va anar a l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet a donar-los als alumnes una xarrada i explicació del seu llibre. Els va dir que aquest llibre se l’ha fet especialment per a la seua cosina q justament està de pràctiques a aquest institut, perquè diu que a la seua cosina, Marta, no li solien agradar els llibres que li obligaven a llegir a l’escola aleshores, Lucía que li agradava escriure, va començar fent una pluja d’idees per a escriure un llibre.
Quan és reunia amb la seua família els demanava opinió i els deia que com podia continuar l’història i ella agafava un poquet de cada  membre de la família.
Ens conta que al principi, no tenia l’idea de fer un conte com aquest, la seua idea era fer un conte que tractara d’una xiqueta q pateix “acós” o “bulliying” a l’institut i al final acabà en altra cosa totalment diferent.
També ens parla de que ella cada nit li contava un conte als seus fills i que alguns els escrivia però mai havia publicat cap i tampoc s’imaginava guanyar cap premi per presentar-se a un concurs en el qual participava tanta gent.
Ara el llibre està repartit en moltes llibreries i molts alumnes gaudeixen d’ell.

dimecres, 25 d’abril de 2018

La poesia de MArc Granell en ucraïnés

Поезія


Це вогонь, і сніг, це сум

І це плач, який викликає радість

це дає нам світло в темряві, в якій ми мешкали

Як старий звичай падших ангелів.

 

Це міст, і це річка, це пам'ять.

Щоб ви відкрили скибочки меду в рану

глибокі та грубі, що копають нам прірви

нерозчинний посередині вен.

 

Це море, і це шлях, це бажання

що створює; як Бог, мудрий майбутній ф'ючерс 

заснував інші світи, які стали можливими

Якщо співає сльози свічок і тане тіні.

 

Від: Марк Гранелл

 

dimarts, 24 d’abril de 2018

Cançó de bressol per despertar consciències

Cançó de bressol per despertar consciències


La meua xiqueta és l'ama
de l'asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,

només fam i por i fred.
 
La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava
per als rics de l'Occident.
 
La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent
-morta d'espant i de gana-
d'una guerra que no entén.
 
La meua xiqueta xafa
jugant i sense voler
una mina que, amagada,
li sega de colp els peus.
 
La meua xiqueta clama
des de tots els continents
justícia que acabe amb tanta
misèria i tant de patiment. 


Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”




Dia del Llibre 2018

         23 d’abril, dia de Sant Jordi
Els alumnes i el professorat de l'IES Fransecs Ferrer 
I Guàrdia celebren el dia del llibre realitzant 
diferents activitats.

El passat 23 d’abril els i les alumnes del  Ferrer i Guàrdia van fer un concurs de
 poesia en valencià, treballs manuals, recitació de versos en castellà i per últim 
una activitat molt interessant anomenada,  Un món de poemes, en la qual es va llegir un poema 
de Marc Granell en diferents llengües com japonés, valencià, 
castellà, francés o àrab.
La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Marc Granell
 

També van realitzar diferents tallers: marca pàgines,  amb paper fer una rosa de color roig o un 
taller en anglés.

Les activitats van començar a les 11h 15' i van durar fins a les 15h 15' aproximadament.

A les dos per a concloure la recitació de poemes es van donar 
els premis de valencià i castellà, premi de narrativa, de poesia, 
videolit i al millor recitador de poesia.

En aquests premis participaven tots els cursos i es van entregar per cicles.