Cremàrem les naus. Totes.
També aquella
plena de lluna i gessamí.
La platja era gran, quasi blanca.
N’érem tants, però, que no podíem
moure ni un peu.
Callàrem.
Algú ens digué
amb veu molt dolça
que el mar era el cadàver.
Immòbils,
dempeus,
vam aprendre
a morir-nos les paraules una a una.
A poc a poc
tancàrem la mirada.
Quant de temps ha passat, no ho recorde.
De tant en tant
aquella veu tan dolça
ens fa saber-nos perfectes i feliços.
Marc Granell (València, 1953) és poeta i
traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va participar activament
en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Amb altres
escriptors de la seva generació funda la revista Cairell. Granell no sols escriu i publica poesia durant els
anys 70 i 80, també dirigeix col·leccions que serviran per a descobrir
nous valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada