TARDORS MÉS TRISTES
Tres pàgines del quadern blanc
i res no haurà estat cert.
Tres estances d’abril i una primavera
que balla lluny,
lluny del teu esguard, mirada de memòria.
La tardor s’insinua i ja no saps res més.
Què n’has fet, d’aquells tresors de lliris?
On són els lents crepuscles?
La tarda esdevé un buit i ve el fred.
Amb un ull arranques pètals. BEGONYA MEZQUITA
BIOGRAFIAés una poeta valenciana . És autora dels llibres
El perfecte somriure
(1989, I Premi Vila de Mislata),
Entre la distància exacta i la nit (1991),
Signes de terra (1999, finalista del II Premi de
Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt), Una illa
(2007) i Parlen els ulls (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada