La meua xiqueta és l'ama de l'asfalt i del carrer. No té pares ni té casa,
només fam i por i fred. La meua xiqueta es passa tot el dia en el taller, treballant com una esclava per als rics de l'Occident. La meua xiqueta brama fugint sota el sol roent -morta d'espant i de gana- d'una guerra que no entén. La meua xiqueta xafa jugant i sense voler una mina que, amagada, li sega de colp els peus. La meua xiqueta clama des de tots els continents justícia que acabe amb tanta misèria i tant de patiment.
Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada