SENSE TITOL. MANEL MARÍ

Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell,
de suor, d'humitat i cafetera,
del davantal sollat de la cambrera,
de l'oli de fregir, vescós i vell.

de la pudor d'orins com un coltell
que fibla encara el dens de l'atmosfera,
del rostre de derrotes i l'espera
de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix,
d'un decadent de somni improvisat,
de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix,
d'un ambient endogàmic i tancat
i el testimoni d'un que s'hi encomana. 

                                     Manel Marí

                               

enllaç

MANEL MARÍ:
(Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.[1][2] Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic. Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València. A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta.

enllaç

La seua poètica destaca per uns versos vivaços, punxents i directes. L'obra No pas jo, Premi Mallorca de Poesia de 2005, el va consolidar com un dels autors joves més interessants de la poesia catalana. A El tàlem, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007, els versos recorden l'obra de Joan Vinyoli i Miquel Àngel Riera. El tema de l'obra és la solitud, la decepció, la deriva de qui no sap o no vol adaptar-se a un medi inacceptable. Els poemes impressionen per la duresa de les imatges i alhora per l'eficaç musicalitat dels versos. La intensitat i el nerviosisme de l'expressió tenen la capacitat de sotragar l'esperit del lector.