Ulls verds

Ulls verds

Sé d’uns ulls superticiosos

enigmàtics i atrevits,

que si et miren amorosos

te trastornen els sentits.

Ulls de gata salamera

amb clarors d’eternitat. 

Tota una nit encisera

amb el cos endimoniat!

Fantasmòrics te seguixen

i, quan de ple amb tu se fixen,

sent una intensa fredor…

Però l’encant s’anuncia,

puix sa feresa encobria

la flama de son amor.

Pasqual Asíns i Lerma.

Biografia: 

Enllaç de la imatge

Va nàixer a Catarroja a l'any 1896 i va morir a l'any 1948, va ser un poeta i activista lingüístic en favor del valencià com a part del català de la Comunitat Valenciana. Va estudiar magisteri a València. En 1918 es va encarregar de la base 5a, corresponent a l'idioma, de la Declaració Valencianista de 1918, promoguda conjuntament per Unió Valencianista Regional i Joventud Valencianista. Va presidir l'associació Nostra Vèrbola i va ser membre de la redacció i director de la secció pedagògica del setmanari nacionalista El Camí. En la dècada de 1930 va desenrotllar una important labor de promoció i reivindicació de la introducció del valencià en l'escola sent un dels promotors de l'Associació Protectora de; Ensenyança Valenciana (1934) . Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló i va simpatitzar amb Acció Nacionalista Valenciana.



  Videolit:

POEMA BEGONYA POZO

POEMA:

 

 

HAM

        Un mot antic se t’enganxa a la pell

entre la llum d’imatges nítides:

com si fores un coixí, un drap o una faldilla,

unes mans alcen el teu vol insegur

des de la terrassa fins a la finestra del segon pis.

Tot en equilibri. Tot tan falsament irrellevant.

Tot quasi oblidat, com el gest de les mans

que busquen amb rapidesa l’ham i la corda,

que t’ensenyen l’art de la paciència quotidiana

i que fan del temps de l’amor el vestit més desitjat.

Algú t’ha demanat un ham aquest matí d’abril

i has sentit que hi ha vides que caben en una sola paraula.

FOTO:

 https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiRyoDW7__ZAhWFxxQKHXTgA0UQjRx6BAgAEAU&url=http%3A%2F%2Feditorialjuglar.com%2Fbegonya-pozo%2F&psig=AOvVaw1W6Ce3-8VhcDZ7YYG7sATZ&ust=1521806105686512

 

 BIOGRAFÍA:

Begonya Pozo (València, 1974) és fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.
Pel que fa a la seua obra literària ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000), Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004) i Poemes a la intempèrie (València, 3i4, 2011). Les últimes propostes poètiques es publicaran pròximament en edicions bilingües espanyol-català i italià-català. Ha estat inclosa en la Compagnia delle poete (www.compagniadellepoete.com) i els seus poemes han estat traduïts a diverses llengües.

 

VALÈNCIA SOTA LA LLUNA

La lluna és més llum aquesta nit.

  enllaç

Rellisca façanes emmudides,
finestres cegues,
carrers cansats.
                             Els teus carrers.
Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre
ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls
beus amb avidesa la sang dels fills que et puden
i t’han fet el ventre ample de traïcions i taronges
podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura
sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

Has tancat prou fort totes les portes?

                                          Marc Granell. 




Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València, i no n'acabà cap de les dues. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conèixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979). És traductor d'Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l'espanyol, entre altres; és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra[1] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d'una poesia metafísica que canta l'exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L'illa amb llunes). És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges.[2][3] Un nebot seu és el dissenyador Marc Granell, i un altre és el futbolista Adrià Granell. 

enllaç

Marc Granell: Terra lliure

TERRA LLIURE

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

                       MARC GRANELL

Biografia

Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València

A VOLTES DE BEGONYA POZO

A voltes

Hi ha dies com sols

on obrir els ulls és trobar-se

plena d'obscuritat i maduixes.

Hi ha dies com mans

on l'olor a sàndal perfora els oblits

i dies com un misteri

on la bellesa és guix intens a punt d'esclatar.

També hi ha dies sense Bach

com hi ha fronts sense besos.

O hi ha dies com llunes plenes

que esperen un esguard de luxúria cansada.

I, a voltes, hi ha dies com la nuesa

on clareja més d'una vegada.                        

Begonya pozo

Enllaç a la foto

BIOGRAFIA
Begonya Pozo Sánchez (València, 1974) és professora de filologia Italiana a la Universsitat de València (des de 1998 i on és responsable de Cultura, Igualtat i Comunicació) i poeta. Va cursar a la Universitat de València estudis de filologia, especialitzant-se en literatura italiana. Es va doctorar l'any 2008, amb la tesi: L'obra lírica de César Simón: poètica del paisatge i de la consciència, presentada a València el dia 25 de gener d'aquest any. A més és una activista a favor de la poesia, dedicant gran part del seu temps a visualitzar la poesia d’altres poetes, per això va posar en marxa el Premi de Poesia César Simón (establert l'any 2001), l'Aula de Poesia de la Universitat de València (creada l'any 2002) i l'Aula de la Poesia de la Universitat Politècnica de València (creada entre els anys 2004 i 2009), i a més coordina diversos tallers i festivals de poesia

Poema Marc Granell

El xiquet soldat

Alí té deu anys,

dos mans i un fusell,

l'enllaç de la imatge

pantaló i camisa.
I un somriure bell.

Va nàixer en guerra 
i en guerra es manté
matant  i ferint
amb calma i en fred.

Sap que si no ho fa
li ho faran a ell.
I no vol morir.
Ja no sap res més.

Ni per què la guerra,                                                                                      
ni per què ha estat ell

a qui li ha tocat

destí tan cruel.

Alí morirà

de bomba o d'un tret

que li pegarà

un altre xiquet

Alí morirà

i amb ell morirem

un poc tots els que

no hi posem remei.

               

Marc Granell-(1953)

BIOGRAFIA

Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València, i no n'acabà cap de les dues. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conèixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979). És traductor d'Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l'espanyol, entre altres; és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Granell_i_Rodr%C3%ADguez

Contra l'assetjament (wonder)

PART TÉCNICA:
Idea original de Dani Garcia,Aina Ninyerola,Mireia Quiles i Elena Shegera.
Camera:Anna Monzó.
Muntatge:Dani Garcia
Veu en off:Aina Ninyerola
Actors/Actrius:Dani Garcia,Aina Ninyerola,Mireia Quiles i Elena Shegera.
Finalitat:Educativa