La meua xiqueta és l'amade l'asfalt i del carrer.No té pares ni té casa, només fam i por i fred.La meua xiqueta es passatot el dia en el taller,treballant com una esclavaper als rics de l'Occident.
La meua xiqueta bramafugint sota el sol roent-morta d'espant i de gana-d'una guerra que no entén.La meua xiqueta xafajugant i sense voleruna mina que, amagada,li sega de colp els peus.La meua xiqueta clamades de tots els continentsjustícia que acabe amb
tantamisèria i tant de
patiment.
Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”
LES PATATES FREGIDES. Ni eixutes ni humides són bones les bones patates fregides. Rosses per fora, i per dins, flonges com el pa calent, satisfan el paladar més exigent. Un pot menjar-se les soles, però acompanyen molt bé els plats de carn més diversos quan ens convé. Ni eixutes ni humides, són bones les bones patates fregides
Dins de colors i papaers
dormen ben embolicats
uns dolços fins i ensucrats.
I aquells que són llaminers,
sense tenir cap mania
i amb gust curull d' alegria
els endrapen a grapats.
I
res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,
me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant . A: Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora, València: Eliseu Climent, 1974, 215.
