Llegenda de Sant Jordi

LLEGENDA DE SANT JORDI

- Fa 3 setmanes al Poble de Montblanc hi havia un drac a la cova d'una muntanya, tot el poble estava acollonit del drac perquè estava destruïnt tot el que hi havia a la muntanya. Un dia la princesa  va enviar a un príncep a què es "carregara" al drac; el príncep anava amb una espasa per a matar-lo, però al mínim primer moviment que va fer príncep el drac el va agafar amb les seus mans gegants i se'l va engullir d'una sense mastegar-lo. Com que el drac li va agradar la carn humana va començar a arrassar tot el poble; case, arbres, pous i persones al cvap d'una setmana va acabar de destruir el poble. Com que era un poble solitari ningú s'avia adonat. Amb el poble cremat el drac se'n va anar, i però no pensen que estava satisfet! 

Ara anava a per València...

Quan el drac anava per la ronda nord la policía local va intentar frenar-lo però no van poder. Fins que van arribar uns  xics joves els quals van derrotar al drac amb la seva intel·ligència i força. Aquests xics s'anomenaven Hugo i Diego.

I per fí van poder derrotar al drac.

La poesia de MArc Granell en ucraïnés

Поезія

Це вогонь, і сніг, це сум

І це плач, який викликає радість

це дає нам світло в темряві, в якій ми мешкали

Як старий звичай падших ангелів.

 

Це міст, і це річка, це пам'ять.

Щоб ви відкрили скибочки меду в рану

глибокі та грубі, що копають нам прірви

нерозчинний посередині вен.

 

Це море, і це шлях, це бажання

що створює; як Бог, мудрий майбутній ф'ючерс 

заснував інші світи, які стали можливими

Якщо співає сльози свічок і тане тіні.

 

Від: Марк Гранелл

 

Cançó de bressol per despertar consciències

Cançó de bressol per despertar consciències

La meua xiqueta és l'ama

de l'asfalt i del carrer.

No té pares ni té casa,

només fam i por i fred.

 

La meua xiqueta es passa

tot el dia en el taller,

treballant com una esclava

per als rics de l'Occident.

 

La meua xiqueta brama

fugint sota el sol roent

-morta d'espant i de gana-

d'una guerra que no entén.

 

La meua xiqueta xafa

jugant i sense voler

una mina que, amagada,

li sega de colp els peus.

 

La meua xiqueta clama

des de tots els continents

justícia que acabe amb tanta

misèria i tant de patiment. 

Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”

Dia del Llibre 2018

         23 d’abril, dia de Sant Jordi

Els alumnes i el professorat de l'IES Fransecs Ferrer 

I Guàrdia celebren el dia del llibre realitzant 

diferents activitats.

El passat 23 d’abril els i les alumnes del  Ferrer i Guàrdia van fer un concurs de

 poesia en valencià, treballs manuals, recitació de versos en castellà i per últim 

una activitat molt interessant anomenada,  Un món de poemes, en la qual es va llegir un poema 
de Marc Granell en diferents llengües com japonés, valencià, 

castellà, francés o àrab.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Marc Granell

 

També van realitzar diferents tallers: marca pàgines,  amb paper fer una rosa de color roig o un 
taller en anglés.

Les activitats van començar a les 11h 15' i van durar fins a les 15h 15' aproximadament.

A les dos per a concloure la recitació de poemes es van donar 

els premis de valencià i castellà, premi de narrativa, de poesia, 

videolit i al millor recitador de poesia.

En aquests premis participaven tots els cursos i es van entregar per cicles.

Manel Marí

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.

 Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic.

 Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València.

 A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta

 

La seua poètica destaca per uns versos vivaços, punxents i directes. L'obra No pas jo, Premi Mallorca de Poesia de 2005, el va consolidar com un dels autors joves més interessants de la poesia catalana.

 A El tàlem, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007, els versos recorden l'obra de Joan Vinyoli i Miquel Àngel Riera.

 El tema de l'obra és la solitud, la decepció, la deriva de qui no sap o no vol adaptar-se a un medi inacceptable. Els poemes impressionen per la duresa de les imatges i alhora per l'eficaç musicalitat dels versos.

 La intensitat i el nerviosisme de l'expressió tenen la capacitat de sotragar l'esperit del lector.



font:wikipedia

A poesía. Marc Granell

A POESÍA

É o fogo e é a neve, é a tristeza
e é o grito que desperta a alegría
e alumea as tebras en que habitabamos
coma un costume antigo de anxos caídos.

É a ponte e é o río, é a memoria
que entreabre fisuras de mel na ferida
fonda e incandescente que cava precipicios
insalvables ao mesmísimo centro das veas.

É o mar e é o sendeiro, é o desexo
que crea coma ningún deus futuros máis sabios
e erixe outros mundos que se fan posibles
cando o canto esgaza veos e derrete as sombras.

   
            Marc Granell

Sense nom de Manel Marí

Manel Marí 

Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell, 

de suor, d'humitat i cafetera, 

del davantal sollat de la cambrera, 

de l'oli de fregir, vescós i vell,

de la pudor d'orins com un coltell 

que fibla encara el dens de l'atmosfera, 

del rostre de derrotes i l'espera 

de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix, 

d'un decadent de somni improvisat, 

de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix, 

d'un ambient endogàmic i tancat 

i el testimoni d'un que s'hi encomana. 

  

Biografia

Ell ho va deixar escrit en vers:''Només entre el

soroll trobo l'eternitat greu silenci''. A Manel Marí hi havia que buscar-lí en el bar. En les tavernes. Alla entre el clinclineig dels gots, el el soroll de les conversacions, el fum del tabac quan encara és permitia fumar.

Marc Granell: L’ARRIBADA

 
Cremàrem les naus. Totes.
                                                 També aquella
plena de lluna i gessamí.
La platja era gran, quasi blanca.
N’érem tants, però, que no podíem
moure ni un peu.
                                 Callàrem.
Algú ens digué
amb veu molt dolça
que el mar era el cadàver.
Immòbils,
                    dempeus,
                                       vam aprendre
a morir-nos les paraules una a una.
A poc a poc
tancàrem la mirada.
Quant de temps ha passat, no ho recorde.
De tant en tant
aquella veu tan dolça
ens fa saber-nos perfectes i feliços.

enllaç

Marc Granell (València, 1953) és poeta i traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Amb altres escriptors de la seva generació funda la revista Cairell. Granell no sols escriu i publica poesia durant els anys 70 i 80, també dirigeix col·leccions que serviran per a descobrir nous valors. 

Marc Granell: Terra lliure

TERRA LLIURE

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

                       MARC GRANELL

Biografia

Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València