Llegenda de Sant Jordi

LLEGENDA DE SANT JORDI

- Fa 3 setmanes al Poble de Montblanc hi havia un drac a la cova d'una muntanya, tot el poble estava acollonit del drac perquè estava destruïnt tot el que hi havia a la muntanya. Un dia la princesa  va enviar a un príncep a què es "carregara" al drac; el príncep anava amb una espasa per a matar-lo, però al mínim primer moviment que va fer príncep el drac el va agafar amb les seus mans gegants i se'l va engullir d'una sense mastegar-lo. Com que el drac li va agradar la carn humana va començar a arrassar tot el poble; case, arbres, pous i persones al cvap d'una setmana va acabar de destruir el poble. Com que era un poble solitari ningú s'avia adonat. Amb el poble cremat el drac se'n va anar, i però no pensen que estava satisfet! 

Ara anava a per València...

Quan el drac anava per la ronda nord la policía local va intentar frenar-lo però no van poder. Fins que van arribar uns  xics joves els quals van derrotar al drac amb la seva intel·ligència i força. Aquests xics s'anomenaven Hugo i Diego.

I per fí van poder derrotar al drac.

Sant Jordi modern

Llegenda actual

No feia tant de temps, que en un poble del Montblanc, on la pobresa manava, va caure un drac.

El drac estava disposat a acabar amb aquell poble, però hi havia una donzella, que era de les més llestes del poble, de fte, era l'única que havia estudiat.

Un dia arribà un xic guapot amb una espassa molt llarga, aquest home va dir al poble que ell mataria al drac, però la donzella sabia que si aquell home s'enfrontava al drac no duraria ni 2 minuts viu. El cavaller no va fer cas i va anar a pel drac. 
Com la donzella va predir, el caballer no va durar ni 2 minuts; i va ser un bon berenar per al drac.

La doncella, ella llesta, va manar a son pare que enviaren al drac a una cova on no li arribara la llum i no tinguera res per a menjar, o menys encara per a veure. El drac, quasi deshidratat va eixir de la cova desprès de passar dos dies allà tancat, per a menjar el que fóra.

Va  divisar una rosa roja i va anar corrents a menjar-se-la, ja que estava desesperat per provar qualsevol cosa. A l'agafar-la, va caure mort amb la rosa a les mans.

Júlia Alcaraz López i Irene Beamud Gil