Manel Marí

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.

 Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic.

 Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València.

 A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta

 

La seua poètica destaca per uns versos vivaços, punxents i directes. L'obra No pas jo, Premi Mallorca de Poesia de 2005, el va consolidar com un dels autors joves més interessants de la poesia catalana.

 A El tàlem, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007, els versos recorden l'obra de Joan Vinyoli i Miquel Àngel Riera.

 El tema de l'obra és la solitud, la decepció, la deriva de qui no sap o no vol adaptar-se a un medi inacceptable. Els poemes impressionen per la duresa de les imatges i alhora per l'eficaç musicalitat dels versos.

 La intensitat i el nerviosisme de l'expressió tenen la capacitat de sotragar l'esperit del lector.



font:wikipedia

Sense nom de Manel Marí

Manel Marí 

Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell, 

de suor, d'humitat i cafetera, 

del davantal sollat de la cambrera, 

de l'oli de fregir, vescós i vell,

de la pudor d'orins com un coltell 

que fibla encara el dens de l'atmosfera, 

del rostre de derrotes i l'espera 

de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix, 

d'un decadent de somni improvisat, 

de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix, 

d'un ambient endogàmic i tancat 

i el testimoni d'un que s'hi encomana. 

  

Biografia

Ell ho va deixar escrit en vers:''Només entre el

soroll trobo l'eternitat greu silenci''. A Manel Marí hi havia que buscar-lí en el bar. En les tavernes. Alla entre el clinclineig dels gots, el el soroll de les conversacions, el fum del tabac quan encara és permitia fumar.

Marc Granell: L’ARRIBADA

 
Cremàrem les naus. Totes.
                                                 També aquella
plena de lluna i gessamí.
La platja era gran, quasi blanca.
N’érem tants, però, que no podíem
moure ni un peu.
                                 Callàrem.
Algú ens digué
amb veu molt dolça
que el mar era el cadàver.
Immòbils,
                    dempeus,
                                       vam aprendre
a morir-nos les paraules una a una.
A poc a poc
tancàrem la mirada.
Quant de temps ha passat, no ho recorde.
De tant en tant
aquella veu tan dolça
ens fa saber-nos perfectes i feliços.

enllaç

Marc Granell (València, 1953) és poeta i traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Amb altres escriptors de la seva generació funda la revista Cairell. Granell no sols escriu i publica poesia durant els anys 70 i 80, també dirigeix col·leccions que serviran per a descobrir nous valors. 

Marc Granell: Terra lliure

TERRA LLIURE

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

                       MARC GRANELL

Biografia

Marc Granell (València, 1953) és un poeta i traductor valencià. Estudià filosofia i filologia a la Universitat de València