LES PATATES FREGIDES. Ni eixutes ni humides són bones les bones patates fregides. Rosses per fora, i per dins, flonges com el pa calent, satisfan el paladar més exigent. Un pot menjar-se les soles, però acompanyen molt bé els plats de carn més diversos quan ens convé. Ni eixutes ni humides, són bones les bones patates fregides
Dins de colors i papaers
dormen ben embolicats
uns dolços fins i ensucrats.
I aquells que són llaminers,
sense tenir cap mania
i amb gust curull d' alegria
els endrapen a grapats.
OUS FERRATS
Quan es couen, quins esclats, els ous ferrats, fins i tot, si no es vigila, poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits, ben presentats, els ous ferrats, se'ls mengen sense ganyotes fins i tot els desganats.
I
res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,
me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant . A: Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora, València: Eliseu Climent, 1974, 215.
